ampliar imatge

Arriba el popArb, un festival diferent

Escriure sobre música a l’estiu és escriure sobre festivals. Només cal fer un cop d’ull als diaris i comprovar que n’hi ha una pila: exclusius, especialitzats, clàssics, moderns, per a tots els públics... I tota aquesta varietat per acabar comprovant com encara moltes vegades es repeteixen en el plantejament, en el cartell i, malauradament en els preus, que això també és important.

Dualisme pop
El popArb, en canvi, és diferent de veritat. Només té tres anys, però sembla que porti fent-se a Arbúcies des de sempre. Potser aquest sigui el secret de la seva atracció: combinar algunes de les propostes musicals més innovadores del país i posar-les en un antic envelat de festa major, a veure què passa. L’experiment ha funcionat i sembla que té corda per estona. Tradició i modernitat, classicisme i experimentació, un joc de contrastos habitual en les dues últimes edicions i que el públic ha sabut valorar molt positivament. Només així s’entén que hagi sigut possible reunir en una mateixa nit a Antònia Font i 12twelve, Adrià Puntí i Facto Delafé y las Flores Azules. Propostes diferents i de gran entitat.

Independents sense ismes
El cartell d’enguany explora encara més aquest camí: hi ha artistes i grups reconeguts, de trajectòria llarga com Quimi Portet i Love of Lesbian, ambdós amb discos publicats aquest any, així com Standstill i Joan Miquel Oliver. En una òrbita post-galàctica transita el duet d’Hidrogenesse, Electrocugat, i La increïble història de Carles Carolina, bandes sortides de la gran ciutat i que Arbúcies espera amb vocació redemptora. També hi ha lloc per a la classe mitjana (Abús, Dorian, Vyvian, etc...) i propostes més que emergents com Mendetz, Sanjosex i The Light Brigade, entre d’altres.

A moltes persones la majoria de noms els sonaran a xinès, com el protagonista de la campanya televisiva del festival, que va desgranant, amb gràcia oriental, alguns dels noms dels grups. Tampoc passa res. Ningú o quasi bé ningú coneixia Sanjosex quan va tocar al Gorg Nou fa dos anys. Era a la tarda, al costat de la riera i de franc. L’impacte va ser immediat i els afortunats i afortunades que hi érem vam convertir les cançons del seu debut en part de la banda sonora d’aquell estiu. La moralina d’aquesta història és clara i no fa mal: per venir al popArb només cal una mica de curiositat i ganes de passar-ho bé. D’acord, també cal pagar els 30 euros que val l’abonament, molt menys que en altres llocs.

Un festival fet a mida
També és cert que el popArb no ofereix grans noms internacionals, i segurament tampoc podria fer-ho si s’ho plantegés, però pocs festivals als Països Catalans, per no dir-ne cap, poden presumir d’un cartell 100% català, sense coartades polítiques ni quotes lingüístiques de cap mena. Només música i de la bona. Posats a defensar el país, res millor que ensenyar-lo i en això el popArb ha fet diana. Arbúcies és la vila jardí del Montseny i un lloc ideal per gaudir de la natura. L’organització ha tingut en compte el ric patrimoni natural i ha sabut integrar la música en alguns dels espais més emblemàtics del poble, com Can Cassó, l’antic envelat de festa major i que acollirà la majoria de concerts. També és important l’escenari del Gorg Nou, que serveix de plataforma als grups novells i locals, i l’oferta es completa amb sessions de disc jòqueis a les piscines municipals. Tot això sense empentes ni aglomeracions perquè el popArb és un festival fet a mida que, com a màxim, espera aplegar 2.000 persones al cap de setmana. Aquesta proximitat es tradueix en un tracte amable i directe que ha sigut elogiat sincerament per la majoria dels grups.

A vegades, un detall resumeix millor a una persona que tota la seva biografia. Amb els esdeveniments passa el mateix si fem cas de l’anècdota següent. A ningú se li escapa que el nom de popArb és un préstec més o menys enginyós d’un dels moviments artístics més populars del segle XX. El nom de seguida va arrelar entre els vilatans i els mitjans de comunicació. Sonava bé, però li faltava l’atreviment i aquella impertinència simpàtica del nouvingut, perfectament revelades en el cartell i en la filosofia del festival. No va ser fins en una entrevista de l’any passat que el cercle es va tancar gràcies a Pau Riba. Preguntat per la seva presència al festival, se li va demanar què li suggeria aquesta paraula i, ocurrent com sempre, va deixar anar: “si gires popArb et surt brapop, que és el festival de les calces i de les mitges”. I va fer una riallada monstruosa. El que deia abans, un festival diferent.