Ajuntament d'Arbucies

Per saber-ne més

Quatre conceptes sobre Solidaritat i Cooperació

Solidaritat
La solidaritat és un sentiment de pertinença a un mateix conjunt que fa paleses les obligacions entre els seus membres, sobretot pel que fa a l’ajuda mútua.

És un concepte relativament nou, que abans quedava englobat dins altres termes, com el de caritat o benevolència. Es distingeix de la caritat perquè el que ajuda se sent responsable de l’altre i de la seva situació.

S’acostuma a associar la solidaritat amb un valor que mou les persones a intentar compensar les injustícies socials afavorint els més pobres. Es canalitza sobretot a través de les accions de voluntariat, les ONG i similars.

En sociologia, solidaritat es refereix al sentiment d’unitat basat en metes o interessos comuns. Així mateix, es refereix als llaços socials que uneixen els membres d’una societat entre si. Alguns sociòlegs van introduir definicions específiques d’aquest terme. Entre ells, un dels més famosos va ser Émile Durkheim


Cooperació internacional
Es denomina cooperació internacional a l’ajuda voluntària d’un donant d’un país (estat, govern local, ONG) a una població (beneficiària) d’una altra. Aquesta població pot rebre la col·laboració directament o bé a través del seu estat, govern local o una ONG de la zona.
Els àmbits coberts per la cooperació internacional són molt variats. Entre d’altres, es poden esmentar els següents: millorar la salut; millorar l’educació; millorar les condicions ambientals; reduir les desigualtats en l’àmbit social i econòmic; etc.

Algunes ONGs Espanyoles de Cooperació internacional són Intermón Oxfam, Metges Sense Fronteres, Fundació Vicente Ferrer i Intervida.


Cooperació al desenvolupament
Comprèn el conjunt d’actuacions, realitzades per actors públics i privats, entre països de diferent nivell de renda per tal de promoure el progrés econòmic i social dels països del Sud de manera que sigui més equilibrat en relació amb el Nord i resulti sostenible.

Pel que respecta als actors, el sistema de la cooperació al desenvolupament està constituït per actors de diversa índole i funcions, coexistint organitzacions públiques i privades, generalistes i especialitzades, del Nord i del Sud i amb diferents formes i estratègies d’acció.

Es pot distingir entre institucions públiques i privades. Entre les primeres hi ha les institucions multilaterals, els governs dels països donants i receptors, les administracions públiques regionals i locals, les universitats, etc.

Dins de les entitats privades es poden distingir les que tenen finalitats lucratives -com les empreses- i les que manquen de fins lucratius com les organitzacions no governamentals de desenvolupament (ONGD) i altres col·lectius socials com sindicats, organitzacions de base, comitès de solidaritat, etc.

El terme cooperació per al desenvolupament no és sinònim d’ajuda oficial al desenvolupament (AOD), encara que en molts casos s’utilitzin indistintament; segons el Comitè d'Ajuda al Desenvolupament (CAD) de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) l'AOD la constitueixen els fluxos que les agències oficials, inclosos els governs estatals i locals, o les seves agències executives, destinen als països en desenvolupament i a les institucions multilaterals i que en cada operació satisfan les següents condicions:

a) tenen com a principal objectiu la promoció del desenvolupament econòmic i el benestar dels països en desenvolupament

b) són de caràcter concessional i contenen un element de donació d' almenys el 25%.


La Cooperació multilateral
En els anys 70 i 80 la cooperació al desenvolupament era fonamentalment bilateral i tenia lloc sobretot entre Estats. En l’actualitat i davant d’un nou panorama internacional la cooperació al desenvolupament adquireix un caràcter multilateral en el qual els Estats canalitzen les seves aportacions per mitjà d’organitzacions i agències internacionals tant públiques com privades. Entre els organismes internacionals que realitzen aquestes funcions estan les institucions financeres multilaterals com el Fons Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) o els bancs regionals de desenvolupament i institucions multilaterals que no són financeres com és el cas de les Nacions Unides i les seves agències especialitzades (FAO, OIT, UNESCO...).

També la Unió Europa per mitjà de l'Oficina de Cooperació EuropeAid gestiona els programes europeus d’ajuda exterior. Aquesta Oficina treballa en estret contacte amb organitzacions de la societat civil, ONG, Nacions Unides, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el Banc Mundial (BM).


Organització no governamental (ONG)
És una entitat privada amb finalitats i objectius humanitaris i socials definits pels seus integrants, creada independentment dels governs locals, regionals i nacionals, així com també d’organismes internacionals.

Jurídicament adopta diferents estatus, tals com a associació, fundació, corporació i cooperativa, entre
d’ altres formes. Al conjunt del sector que integren les ONG se’l denomina de diferents formes, com a organitzacions de la societat civil, sector voluntari, sector no lucratiu, sector solidari, economia social, tercer sector i sector social. Els seus integrants són voluntaris. Internament poden tenir un grau d’organització baix o alt. El finançament d’activitats, generalment, prové de diverses fonts: persones particulars, Estats, organismes internacionals, empreses, altres ONG, etc.

L’expressió Organitzacions no Governamentals (ONG) va néixer arran de la invitació rebuda per algunes organitzacions socials per part de l'ONU en la dècada de 1960, per assistir a les seves assemblees com a convidades. Ja que l'ONU és una organització d’estats es va buscar diferenciar els nivells.

Àmbits d’acció
Les ONG tenen un radi d’acció que pot anar del món local a l'internacional. Cobreixen una gran varietat de temes i àmbits que defineixen la seva tasca i desenvolupament. Els temes esmentats estan relacionats amb ajut humanitari, salut pública, investigació, desenvolupament econòmic, desenvolupament humà, cultura, drets humans, transferència tecnològica, ecologia ,etc.

No tracten de reemplaçar les accions dels Estats o organismes internacionals als seus corresponents països sinó de cobrir i ajudar en aquelles àrees en les quals no hi ha polítiques socials o econòmiques, o bé quan aquestes polítiques no resulten satisfactòries per a alguns grups de la societat. També denuncien les infraccions dels governs, la corrupció i els abusos.

Història de les ONG
Han existit aproximadament des del segle XIX. Una de les més antigues és la Creu Roja. El reconeixement formal de les ONG és a partir de l’article 71 de la Carta de les Nacions Unides (1945):
El Consell Econòmic i Social de les Nacions Unides podrà fer arranjaments adequats per celebrar consultes amb organitzacions no governamentals que s’ocupin d’assumptes de competència del Consell.

A més de participar del sistema de les Nacions Unides, també ho fan a nivell dels Estats nacionals que corresponguin en qualitat d’observadors, consultors, executants de projectes, com una forma de pressió social ciutadana, etc.

Des d’aleshores el Consell Econòmic i Social ha passat de 41 ONG reconegudes amb estatus de consultives el 1.946 a unes 2.350 ONG (2003). Nombre molt més gran si s’inclouen les que actuen només a nivell local i regional.
A nivell local poden ser creades per ajudar als nens del carrer, alfabetització, superació de la pobresa, facilitar l’accés a habitatge i béns, realitzar investigació social, educació popular, defensa del medi ambient, defensa dels drets dels consumidors, ajuda social, promoció cultural i integració social, entre moltes altres.

Tipus d'ONG
1. Organitzacions voluntàries
2. Agències i organismes de serveis no lucratius
3. Organitzacions comunitàries o populars
4. Organitzacions no governamentals per al desenvolupament (ONGD)
5. Organitzacions d’immigració

Algunes activitats a nivell internacional afrontades per les ONG són: garanties de l’aplicació de tractats internacionals humanitaris; promoció i denúncia dels abusos dels drets humans; habitatge social; ajuda humanitària; protecció del medi ambient; laborals i mediambientals; cooperació per al desenvolupament; ajuda a la infantesa; ajuda i orientació a la Tercera Edat; immigració; gestió de riscs de desastres; comunicació per al desenvolupament; participació ciutadana.

Organitzacions no governamentals a tot el món
En els últims 10 anys, influït pels mitjans|medis de premsa que són uns grans sostenidors dels moviments voluntaris i socials, s’ha produït un canvi. La difusió del que fan les ONG ha portat que cada dia més gent dediqui el seu temps a ajudar els qui ho necessiten.

ONGD
Una ONGD (Organització No Governamental per al Desenvolupament) abans anomenada ONG és una Associació o comitè sense finalitats de lucre que es dedica a recaptar diners per recolzar bones causes com el benestar i desenvolupament social, la capacitació i oportunitats equitatives i el desenvolupament sostenible.

Una ONGD pot estar composta tant per persones naturals com a jurídiques (empreses). La quantitat mínima de socis és de 2.

Cercador