Amb motiu de la Festa Major de Lliors, els seus veïns i veïnes van voler retre un petit homenatge a l’Escola Nacional de Lliors (Escola del Regàs) que va estar en funcionament des del 1959, que es va inaugurar, fins al 1982, quan es va tancar amb tres alumnes en edat escolar.
L’acte, que es va fer al pla de l’ermita de Santa Maria de Lliors, va comptar amb l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, el regidor d’Educació i Ensenyament, Jaume Salmeron, així com representants de la comissió organitzativa de la Festa de Lliors i amb alguns dels 80 alumnes que van anar a l’escola durant els 23 anys que va estar en funcionament i algunes de les mestres que hi van ensenyar com la Maria Teresa Morera, la Núria Tort, la Carme Roca i l’Hermínia Rabaseda.
L’alcalde, Pere Garriga, va voler agrair la tasca feta per la comissió de la Festa Major de Lliors tant per la feina d’organitzar la festa, com també per contactar amb totes les mestres i alumnes que van anar a l’escola i que l’homenatge fos una realitat. Garriga va afirmar: “El poble que oblida el seu passat desapareix”, per això l’alcalde va llençar el repte de recollir totes aquestes vivències en un llibre sobre la història de l’Escola del Regàs.
Per la seva banda, el regidor d’Educació i Ensenyament, va voler agrair la feina feta a totes les mestres amb la canalla d’aquest entorn i la gran tasca educativa que van desenvolupar. En aquest sentit, les mestres presents a l’acte van voler recordar el seu pas per l’Escola de Lliors. La Maria Teresa Morera va explicar que amb el seu marit van anar a viure a la casa del mestre durant els set anys que va estar ensenyant a l’escola. La Núria Tort que va ser mestra de català i juntament amb la seva germana Carme també van fer-hi casal d’estiu i recorda els seus viatges fins al Regàs amb la seva mobyllete. La Carme Roca, que el seu pas per l’escola de Lliors va suposar no només el primer contacte amb una escola unitària, sinó també amb un centre públic. I, finalment, l’Hermínia Rabaseda que en el temps que va ser-ne mestra recorda les excursions que es van organitzar a Núria i a Cadaqués. Totes elles, però, van recordar la gran companyonia que hi havia a tot el veïnat no només amb els alumnes, sinó també amb els pares i avis, quelcom que va fer que el seu pas per l’escola fos molt agradable i satisfactori.
L’acte va acabar amb l’entrega de l’obsequi de la fulla d’Arbúcies a les mestres i d’un pergamí amb una adaptació d’un poema de Joana Raspall sobre l’escola de Lliors a les mestres i alumnes presents a l’homenatge.
Història
La Escuela Nacional de Lliors (el col·legi del Regàs) apareix com a resposta a la demanda a l’inspector, el 1955, de la necessitat d’un edifici per atendre el gran nombre de població amb edat escolar al veïnat.
Fins al moment, mestres itinerants o de sequer donaven classe a algunes cases de la zona com per exemple a Can Sautó. El veïnat comptava amb 22 masos habitats i actius. La necessitat de la creació d’una escola rural, que concentrés i donés cabuda a tot l’alumnat, tenint en compte la situació social i laboral, es feia evident.
Va ser possible gràcies al propietari del mas Regàs, el senyor Josep Regàs, que va cedir un solar per a la construcció d’un edifici escolar mixt, amb casa pel mestre i pati, però amb el compromís que l’Ajuntament aportés una part dels diners i es fes càrrec del manteniment de l’edifici. A les escriptures notarials s’esmenta que quan l’escola acabés aquest ús tornaria a mans del propietari.
L’escola s’inaugurà l’octubre del 1959 i s’acabarà tancant definitivament, seguint la tendència de concentració escolar aplicada a totes les escoles rurals, el 1982, amb tres alumnes en edat escolar.
