L’Ajuntament d’Arbúcies va destinar 275.000 euros l’any passat per desenvolupar projectes i gestionar serveis amb empreses, associacions i entitats emmarcades en l’àmbit de l’Economia social i solidària (ESS).

El consistori arbucienc té una llarga experiència de treball amb aquests projectes que garanteixin uns sous i salaris més justos, una major eficiència en la prestació de serveis i una gestió més democràtica de les empreses. De fet, les primeres experiències daten del 2011 a partir de la voluntat política de l’equip de govern municipal de posar les persones al centre de l’acció política quotidiana.

Amb els anys, l’ESS ha esdevingut transversal en molts àmbits municipals. Així l’any passat, es van desenvolupar projectes que han generat polítiques públiques en l’àmbit de l’habitatge, energia, cures, mobilitat, emprenedoria, medi natural, ensenyament, finances, neteja viària, salut, acció social i igualtat. La regidoria d’ESS intenta coordinar i monitoritzar els projectes que cada àrea desenvolupa i que tenen relació amb aquest àmbit sòcio-econòmic.

“El nostre poble treballa amb l’objectiu principal de transformar per construir una vila més justa i solidària. L’ESS n’és una eina molt útil. Genera riquesa, llocs de treball de qualitat i unes relacions laborals i econòmiques més humanes i equitatives”, assenyala el regidor d’ESS Jaume Salmeron.

Cooperatives, fundacions i associacions sense afany de lucre i entitats d’inserció laboral han estat les principals beneficiàries de la col·laboració público-privada amb l’Ajuntament arbucienc.

Arbúcies aposta, decididament, per aquest model amb el compromís de seguir impulsant i enfortint activitats i serveis que milloren clarament les condicions de vida de les persones del poble.
Tanmateix, també es treballa per ampliar i donar conèixer l’ESS en altres àmbits, com el comarcal, on s’ha elaborat un Pla estratègic pel desenvolupament de l’economia social i solidària en coordinació amb el Consell comarcal selvatà i els ajuntaments de Blanes i Sant Hilari Sacalm.
 

L’Ajuntament d’Arbúcies ha acordat regular l’horari dels establiments comercials del municipi, bàsicament, botigues a l’abast amb l’objectiu de reduir els problemes d’aldarulls i d’ordre públic que provoquen a la ciutadania percepció d’inseguretat i que suposen una afectació a la convivència. A partir d’aquesta setmana s’ha establert que tots els comerços han de tancar en horari nocturn, que és el comprès entre les 10 de la nit i les 7 del matí. 

Aquesta mesura s’ha adoptat després que la Policia Local hagi informat sobre diferents denúncies que s’han registrat en diversos establiments d’alguns carrers del poble. Unes incidències recollides a partir de les 10 del vespre, quan la majoria de comerços ha tancat, i provocades per les reunions que es formen a l’entorn dels pocs establiments que segueixen oberts i que acaben generant molèsties als veïns, destorbant el seu descans i creant problemes d’aldarulls i d’ordre públic. 

Per tal de solucionar aquesta problemàtica, des del consistori s’ha volgut regular l’horari comercial i, així, evitar concentracions i aldarulls constants en diferents punts crítics del municipi, principalment al carrer Camprodon en què la Policia Local ha recollit un total de 25 denúncies des del 2021. 

Amb l’adopció d’aquesta mesura es preveu millorar la convivència entre els veïns de les zones afectades, així com disminuir la sensació d’inseguretat a partir de certes hores de la nit. Una regulació que està prevista a l’article 37.4 de la Llei 18/2017, d’1 d’agost, de comerç, serveis i fires, en què es disposa que per raons d’ordre públic, de convivència o mediambientals, els ajuntaments poden acordar l’obligatorietat de tancament en horari nocturn o la variació de l’horari dels establiments.

L’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, agraeix a l’Associació de Comerç d’arbúcies que hagi donat suport a aquesta iniciativa de l’Ajuntament. “Des del primer moment que els hi vam plantejar, hi van estar d’acord”. 
 

Arnau Llavina, flequer del forn de pa de Cal Moliner i Ca l’Arnau ha rebut la distinció de mestre artesà alimentari, que es concedeix a artesans que tinguin una experiència mínima de 15 anys i mèrits rellevants de creativitat, coneixements i divulgació. Durant molts anys, Llavina ha estat el flequer més jove en tenir negoci propi del Gremi de Flequers de les comarques gironines. 

Llavina explica, embolicat fent panettone, que el mes de març de l’any que ve en farà 19 que va començar aquesta aventura a Arbúcies, ja que ell és gironí, però nascut a Massanes, on el seu avi feia de flequer. “Amb la meva germana, l’Estel, no l’havíem vist mai fent de flequer perquè ell es va jubilar quan nosaltres érem petits. La meva àvia seguia tenint la botiga, però sense el forn.” No obstant això, a l’edat de 16 anys va decidir anar a estudiar a l’Escola de flequers d’Olot i, d’allà se’n va anar a Barcelona, a l’Escola de flequers. 

“Em va agradar l’ofici i un cop a Barcelona compaginava els estudis entre setmana amb la feina els caps de setmana a Riudarenes en un forn”. Després de passar per forns de Girona i Hostalric, un bon dia li va sorgir l’oportunitat de quedar-se amb el forn de Cal Moliner aquí a Arbúcies i, sense pensar-s’ho gaire, amb 24 anys es va tirar a la piscina juntament amb la seva germana, que és qui despatxa a la botiga del carrer Sorrall. “Jo no les tenia totes, però els meus pares em van animar i ens vam embarrancar amb tota aquesta aventura. La veritat és que si fos ara, potser no ho faria (riu) perquè portar un negoci no és només fer pa. El problema més gran, però, era que no era d’Arbúcies i em va costar abans la gent no em va conèixer. Però ara, no ho canviaria per res!” 

Malgrat les dificultats inicials a l’hora de tirar el negoci endavant, no va tardar gaires anys a obrir la botiga del carrer Segimon Folgueroles. “Ens fèiem un fart de treballar i a la gent li costava venir perquè és un carrer on no pots parar amb el cotxe, has de venir expressament... I sense pensar-nos-ho massa, vam obrir la segona botiga, Ca l’Arnau”. Però ara reconeix que va ser una molt bona idea obrir-la, ja que ara és la botiga on ven més, tot i que el pa es faci des de Cal Moliner. “Estem molt contents amb tot el que hem aconseguit aquests 19 anys”. 

Llavina és un apassionat de la seva feina, que no només es veu en la il·lusió que hi posa per explicar la seva carrera professional, sinó també amb el ventall de pans i brioxeria que té a la botiga. “Des que tinc en Dragos de flequer, puc fer moltes més coses que abans, quan estava tot sol”. Al mes de març de l’any que ve en farà 3 que té en Dragos ajudant-lo, però fins llavors, s’ho feia tot sol. “Ara puc fer moltes més coses, com per exemple, els panettone. Sempre tenia idees, com ara fer pans diferents... però físicament era impossible poder-les fer. Ara vaig igual d’estressat, però fent moltes més coses de les que feia abans”. 

L’Arnau treballa a Arbúcies, però viu a Girona amb la família i és per això que ara molta gent li proposa d’obrir-hi un forn. “Amb el que m’ha costat que em coneguin aquí, jo conèixer la gent del poble, ara que ja tinc una clientela feta... Ara la meva vida professional és a Arbúcies i ja no vull canviar”.  
 

El Programa de Suport a les dones en l’àmbit rural i urbà, promogut des del Servei d’Ocupació de Catalunya, té com a objectiu implementar itineraris individualitzats d'atenció i d'orientació laboral, per millorar la capacitació de les dones en els àmbits rural i urbà, mitjançant la conscienciació per incrementar la seva participació en l'activitat econòmica del seu territori.

Aquest projecte es troba dins el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i ofereix els següents serveis: Itineraris personalitzats d’atenció i d’orientació laboral, intermediació laboral amb les empreses i facilitats a la participació i incentius econòmics. Hi poden participar dones majors de 16 anys, empadronades a Arbúcies. El programa serà vigent fins al 30 d’abril de 2023.

Per més informació: Oficina de Promoció Econòmica, Pl. 1 d’octubre, 1 Tel. 972 860 001. 
 

L’Ajuntament d’Arbúcies disposa d’un banc d’aliments frescos municipal des de l’any 2020. La pandèmia va posar al descobert les mancances en els bancs d’aliments gestionats per entitats socials del municipi. Per aquest motiu, el consistori arbucienc va posar en marxa un nou recurs social per dotar Arbúcies d’un banc d’aliments per garantir les necessitats de fruita, verdura, carn i peix de la població usuària de Creu roja i Càritas.

Des d’aleshores, més de 350 persones han utilitzat aquest servei. Després de dos anys de funcionament, l’Ajuntament ha gestionat amb Fiare, banc ètic i cooperatiu, la implementació de targetes moneder d’aquesta entitat per les famílies vulnerables que reben aliments frescos. Aquest mitjà dignifica la gestió de les compres per part dels usuaris i usuàries i és una nova aposta de col·laboració entre l’administració local i l’Economia Social i Solidària (ESS). 

Arbúcies és sòcia de Fiare des del 2018. Des de llavors s’han desenvolupat diferents projectes amb aquest entitat com ara el fons per a la promoció de projectes empresarials ESS, operacions de finançament d’inversió com la nova Llar de Jubilats i l’adquisició de participacions de la cooperativa.

“Seguim generant eines per ajudar els que més ho necessiten i ho fem de la mà de la banca ètica i l’ESS. Sembrem petites llavors que germinin en canvis socials profunds. Més justícia social i menys desigualtats com a objectiu prioritari“, afirma el primer tinent d’alcalde, Jaume Salmeron. 
 

Les alcaldies d’Arbúcies, Sant Hilari Sacalm i Viladrau conjuntament amb el grup empresarial GCT plus, PEDIAL, PROQUIBSA I FIDEMUS van organitzar ahir al I Fòrum Empresarial que va ser presidit per Josep Sánchez Llibre, actual president de Foment del Treball.

Sánchez Llibre és empresari i economista amb una llarga trajectòria en defensa dels interessos empresarials a Catalunya i a l’Estat espanyol presidint i/o sent membre destacat en diferents entitats de representació empresarial.

Durant la jornada d’ahir, que es va celebrar a Arbúcies, el president de Foment del Treball va parlar del present i futur de la indústria al nostre país i Europa, d’oportunitats de negoci, d’inversió, de les línies d’ajuts del Next Generation...

Al fòrum hi van participar 17 empreses de diferents sectors de Viladrau, Sant Hilari Sacalm i Arbúcies. El fòrum pretén ser una oportunitat per poder expressar els dubtes, preocupacions, opinions... en els diferents àmbits. 
 

El Consell Comarcal de la Selva, juntament amb l’Ajuntament d’Arbúcies i el Cercle La Selva de l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines impulsen una jornada aquest dijous 28 d’octubre sobre Polítiques Públiques i Foment de l’Economia Social i Solidària (ESS), adreçada a alcaldies, regidories, funcionariat i cos tècnic dels Ens locals de la Selva.

L’Economia Social i Solidària és el conjunt d’iniciatives socioeconòmiques que prioritzen les persones per damunt del lucre, que promouen el paradigma de la vida per davant de l’interès personal i de la competència desmesurada del lliure mercat. 

Els municipis tenen eines molt potents per poder enfortir la qualitat de vida, la justícia social, la participació democràtica i la sostenibilitat de les persones: Cooperatives d’impuls municipal, col·laboració amb empreses d’inserció sense ànim de lucre i, especialment, la contractació pública responsable (licitacions i compra pública).

L’administració fa compres amb diners públics, i és per aquesta raó que l’acció de consum de la mateixa queda regulada en un marc legal molt estricte per tal d’assegurar un ús transparent i adequat dels recursos comuns. L’elevat impacte potencial de la compra pública està relacionat en gran mesura amb els volums econòmics implicats: l’administració té un gran poder sobre els criteris a fixar (eficiència econòmica, social i ambiental) i, per tant, sobre el tipus d’empreses que atreu.

Si les persones hem canviat valors i la manera de consumir, què passa amb l’administració? Doncs que pot ser una autèntica Palanca de Canvi en aquest context. Alcaldies, regidories, funcionariat i cos tècnic són cridades a participar de la jornada que es farà el proper dijous 28 d’octubre a Arbúcies, al Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, de 9.15 a 13.30 h.

La jornada comptarà amb la participació d’Onditz Portabella, experta en compra pública; Xavier Rubio, cap de Departament d’Economia Social de l’Ajuntament de BCN i membre de la Xarxa de Municipis per l’Economia Social i Solidària (XMESS); Albert Rosa, gerent de la Cooperativa de serveis forestals Idària, de l’empresa d’inserció Eina Activa, i de la Fundació El7 d’Astres; i, finalment amb Jaume Salmeron, regidor d’Atenció a les Persones, Cooperació, Educació i Ensenyament, i Habitatge de l’Ajuntament d’Arbúcies.
 

El dimecres 20 d’octubre, la sala de plens de l’Ajuntament va acollir la xerrada informativa sobre el programa 30 plus adreçat als empresaris d'Arbúcies. Aquest programa  subvenciona la contractació de personal nou a l’empresa a través de PIMEC amb la col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

La presentació va anar a càrrec de PIMEC on va explicar les característiques del programa, requisits per poder-hi participar i beneficis per a les empreses. També va informar dels propers programes adreçats a la contractació, en especial de joves, que està previst que el SOC publiqui en breu als empresaris presents a la trobada. 
 

El ple de l’Ajuntament d’Arbúcies ha aprovat amb el suport de tots els grups municipals, Entesa, ERC i CUP el Pla de reactivació econòmica post Covid-19 per tal de pal·liar les greus conseqüències de l’emergència social i econòmica provocada per la Covid-19. I els ajuntaments, com a administració més propera a la ciutadania, han de ser proactius i estar a l’alçada per afrontar aquest repte. Per aquest motiu l’Ajuntament d’Arbúcies ha impulsat la redacció d’aquest Pla, que s’emmarca en la voluntat de fer front a l’impacte econòmic i social de l’Estat d’Alarma en el teixit comercial, les famílies i les empreses. 

Aquest document pretén establir un full de ruta a seguir durant els propers mesos. El pla es concreta en 82 actuacions que s’estructuren en 3 línies estratègiques per tal d’afrontar aquesta emergència social i econòmica: atenció social i ajuda a les famílies, promoció econòmica i foment de l’ocupació. De les 82 accions actuals 9 ja han estat realitzades i finalitzades, 68 ja s’estan executant des del segon semestre del 2020. De fet, aquest Pla és un document viu i adaptable perquè la incertesa actual així ho fa necessari.

L’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga, explica que l’objectiu d’aquest Pla es pal·liar els efectes desfavorables provocats per la crisi sanitària i afavorir un desenvolupament econòmic  sostenible generant més activitat econòmica, més ocupació i una millor inserció per a les persones i col·lectius més vulnerables. 

En aquest sentit, la taxa de desocupació a Arbúcies des del març de 2020 al març de 2021 ha augmentat un 3 per cent, del 10,67 per cent registrat abans de la pandèmia al 13,92 per cent un any després de la crisi sanitària. Tanmateix, a l’octubre de 2020 l’atur al municipi va arribar al 14,20 per cent. (Les persones afectades per ERTO no estan incloses dins aquestes xifres). 

Per tal de pal·liar els efectes econòmics derivats de la pandèmia, des de les diverses regidories de l’Ajuntament es duen a terme diferents accions destinades a l’atenció social i ajuda a les famílies, a la promoció econòmica i al foment de l’ocupació. 

En l’àrea d’Atenció a les Persones destaca l’habitatge d’urgència social, l’atenció a la gent gran, el centre obert, les beques per a activitats extraescolars i els microcrèdits per a persones vulnerables i autònomes. 

Pel que fa a la  Regidoria de Cultura s’ha impulsat l’ús de la plataforma en línia Codetickets per a la compra d’entrades per a espectacles, que també s’ha estès a d’altres regidories i serveis. A l’àrea d’Educació i Ensenyament s’inclouen les accions de neteja i desinfecció dels espais docents, així com el Pla de Garantia Juvenil. I a la Regidoria d’Igualtat s’impulsen els plans d’inserció de dones majors de 45 anys. 

A les regidories d’Activitat Física i Esport i Festes, s’ha dotat les instal·lacions i espais de recursos per tal de complir les noves normatives i protocols marcats per sanitat, el que es coneix com a adequació dels espais a la “nova normalitat”. I a l’àrea de Noves Tecnologies, s’està impulsant l’ús de l’administració electrònica entre la ciutadania. 

A l’àrea d’Hisenda s’ha redactat el Pla econòmic financer que preveu la modificació dels pressupostos per adequar-los a les conseqüències socials i econòmiques de la Covid-19. Així com es va dotar d’una nova partida al Pressupost 2020 destinada a ajudes socials i es va reconsiderar el pla d’inversions municipals per prioritzar aquelles que tinguin un major impacte amb l’ocupació i la generació de llocs de treball i, finalment, fomentar la inversió pública i les infraestructures com a instrument de creació de riquesa i ocupació
 
A les Regidoria de Promoció Econòmica les accions plantejades fan referència a l’impuls de l’ocupació a través dels programes Treball i Formació, Garantia Juvenil i Treballs als Barris. Així com el suport al teixit empresarial i comercial del municipi a través de la creació de les taules d’emergència comercial i empresarial, el suport a l’Associació de Comerç, la bonificació de la taxa d’ocupació de via pública i, finalment, la creació de l’apeu al polígon Torres Pujals, amb l’objectiu de promoure i dinamitzar les activitats empresarials d’una zona delimitada a partir d’un pla d’acció que s’ha d’adequar a les finalitats d’interès general.

I, finalment, des de l’àrea de Turisme es vol donar potenciar la marca turística del municipi a mitjançant un concurs per al nou logotip i imatge gràfica, amb la redacció del nou Pla estratègic de turisme, la posada en valor del patrimoni paisatgístic, l’increment de la competitivitat de la indústria agroalimentària i dels productes locals que culminaria amb una fira de productes de proximitat. 

“Des de les administracions públiques hem de fer tot el que estigui a les nostres mans perquè la recuperació de l’economia local s’acceleri per tal de reduir el nombre de persones a l’atur i que viuen en situacions de precarietat”, conclou l’alcalde d’Arbúcies. 
 

El govern de l’Estat espanyol, en el Reial Decret Llei 5/2021 publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat del 13 de febrer de 2021, va aprovar una sèrie de mesures extraordinàries pel sector empresarial afectat per la crisi de la Covid-19, però en el llistat de possibles receptors d’ajudes no hi consta el del sector carrosser d’autobusos i autocars. 

Posteriorment, el Consell de Ministres va aprovar una modificació del Reial Decret Llei perquè les comunitats autònomes poguessin incloure més sectors beneficiaris de les ajudes per la Covid-19. És per aquest motiu que el Ple de l’Ajuntament d’Arbúcies va aprovar una moció per tal que s’inclogui les carrosseres al llistat d’empreses susceptibles de rebre suport econòmic de les institucions. 

Arbúcies acull a 4 empreses de producte final del sector carrosser, amb una llarga trajectòria històrica en el territori. La indústria carrossera va néixer en el nostre municipi el segle XIX. La indústria carrossera es converteix amb el temps en l'activitat amb més èxit i la que donarà una personalitat més peculiar a la vila. Aquest indústria arrela a la nostra contrada gràcies a les matèries primeres del nostre entorn, el Montseny i les Guilleries aporten la fusta necessària i la mà d’obra especialitzada. El procés de formació i evolució de les carrosseries fou bastant peculiar. Els primers empresaris carrossers foren constructors de carros. En iniciar-se la producció de cotxes, incorporaren al procés de producció a personal procedent d’altres oficis artesans. Aquest fet demostra que a Arbúcies la industrialització es va iniciar amb obrers especialitzats procedents de les classes artesanes i no de camperols. La integració d’aquests diferents oficis artesans al procés de producció va provocar la transformació d’aquests en oficis típicament carrossers. D’aquesta manera els basters es convertiren en tapissers de carrosseries; els carreters, fusters i ebenistes, passaren a ser carrossers... únicament existeix un ofici que podem considerar com a típicament carrosser d’origen  -el planxista- tot i que fins i tot en aquest cas es va incorporar a les seves files algun peroler. Amb el transcurs dels anys, i sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, Arbúcies s’anirà convertint en una vila industrial i de serveis, on les carrosseries continuaran tenint un paper principal i es convertiran en un referent al territori català.

Avui aquestes empreses representen la majoria del sector de Catalunya amb un pes important a la nivell comarcal. El 43 per cent dels llocs de treball del municipi es troben en aquest sector, un miler de llocs de treball directes a Arbúcies i en els pobles veïns (Breda, Hostalric, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners...). El sector és un referent a nivell de la Comarca de la Selva. L’índex d’especialització és de 262,39 respecte la província de Girona. 

Per altra banda també es veuen afectades 200 empreses auxiliars, que de forma directe o indirecte treballen pel sector a nivell local i comarcal, donant ocupació a més d’un miler de persones.

La crisi generada per la pandèmia de la Covid-19 va comportar la paralització de la indústria i per tant l’aplicació d’ERTOs a totes les empreses, avui la normalitat no ha tornat en el sector i encara es veuen immerses amb ERTOs total o parcialment i les perspectives de futur depenen del turisme bàsicament, en aquests moments la situació és complicada malgrat l’esforç important per la continuïtat de les empreses.

És per tot això que el Ple de l’Ajuntament acorda demanar al Govern de la Generalitat que incorpori els CNAES (Classificació nacional d’activitats econòmiques) referents al sector de fabricació de carrosseries d’autobusos i autocars a les ajudes previstes en el RDL 5/2021 de medidas extraordinarias de apoyo a la solvencia empresarial en respuesta a la pandemia de la Covid-19 publicat en el boe el 13/02/2021; comunicar l’aprovació d’aquesta moció al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, a la Diputació de Girona i al Consell comarcal de la Selva i als grups polítics amb representació parlamentària; i, finalment. demanar al Consell comarcal de la Selva i a la Diputació de Girona que aprovin aquesta moció.