Arbúcies ha viscut, al llarg de la darrera setmana, una nova edició de la Setmana Cultural de Sant Jordi amb una àmplia programació d’activitats que han combinat literatura, música, arts escèniques i tradició popular. La bona resposta del públic ha estat una constant en la majoria de propostes, consolidant aquesta cita com un dels moments destacats del calendari cultural del municipi.

Els actes es van iniciar el dissabte 18 d’abril amb la presentació del llibre El somni fet realitat. Som a Primera, de Christian C. Oste, una obra vinculada al Club Bàsquet Arbúcies que recull l’èxit esportiu de l’entitat de l’última temporada. L’endemà, diumenge 19 d’abril, el teatre de Cal Xic va acollir el concert-presentació del VI Villa Margarita Music Fest, amb una gran afluència de públic. L’acte va comptar amb les interpretacions d’Erola Masqué al violí, Aimee Taranni i Lali Vivas al piano, i Joan Furió Vivas i Joan Furió Navarro a la guitarra, sota l’organització de l’Associació Villa Margarita Music Fest.

La programació va continuar el dimarts 21 d’abril a la Llar de Jubilats amb l’espectacle musical i literari teatralitzat A temps d’amor, a càrrec de l’Associació Carles Fages de Climent. La proposta va combinar música i interpretació amb la participació de Carles Coll Bardés (violoncel), Martí Peraferrer Vayreda (actor), Carles Coll Costa (piano) i Clara Valero (soprano).

El dimecres 22 d’abril va ser una jornada especialment adreçada al públic infantil. D’una banda, a la Biblioteca es va dur a terme el taller Morro de drac ferotge, amb Activijoc, on els nens i nenes van poder crear el seu propi drac de paper. D’altra banda, al matí, Can Cassó va acollir l’espectacle The Txitxarels, ofert per l’Ajuntament a l’alumnat de les escoles Vedruna i Dr. Carulla i en què hi van assistir tots els alumnes, de I3 a 6è. 

La diada de Sant Jordi, el dijous 23 d’abril, va concentrar una gran part de l’activitat cultural. Durant tot el dia, la plaça de la Vila es va omplir de parades de roses i llibres, així com de jocs tradicionals de fusta, amb una afluència constant de visitants, especialment intensa a la tarda coincidint amb la ballada de sardanes a càrrec de la Cobla Foment del Montgrí. Al llarg del matí, els centres educatius van participar activament de la jornada, amb passejades per les parades i la participació de l’alumnat de 1r a 6è en el taller de punts de llibre organitzat per l’Ajuntament.

Paral·lelament, la placeta de les Olles va acollir l’activitat Estenem poesia, un espai obert impulsat per Òmnium per a la lectura i l’intercanvi de poemes. El Museu Etnològic del Montseny va ser escenari tant de visites escolars a l’exposició El bosc a la Selva durant el matí com d’un joc d’escapada a la tarda, que va registrar un notable èxit de participació entre joves d’ESO i alumnat de cicle superior de primària. La Biblioteca, per la seva banda, va oferir al matí tastets de contes per a diferents cursos escolars i, a la tarda, una proposta de jocs de taula per a infants de 3 a 12 anys, amb molt bona acollida.

El divendres 24 d’abril, l’Institut Montsoriu va acollir una nova edició de Patis Artístics, promogut pel Consell Comarcal, amb l’espectacle El mag Nífic dins la proposta TotalCirc, que combinava màgia, roda cyr, malabars i clown.

El dissabte 25 d’abril la programació va continuar amb l’espectacle familiar Dokum, a Can Cassó, a càrrec de la companyia HectordelaSA. La proposta va presentar un pallasso viatger que, a través de situacions còmiques i participatives, va connectar amb el públic assistent. La jornada es va completar a la nit amb la Nit de llegendes a l’espai de la Petanca, amb les sessions musicals de DJ Kzu, Lady Vikinga i Pau Saborit.

Finalment, el diumenge 26 d’abril, el Museu Etnològic del Montseny va ser el punt de sortida de la passejada 12 dones, 13 bruixes. Herbes remeieres i cultura popular arran d’aigua, a càrrec de Clara Inchausti, una activitat que, com és habitual, va tornar a comptar amb una elevada participació.

Amb aquesta programació variada i transversal, la Setmana Cultural d’Arbúcies reafirma el seu compromís amb la promoció de la cultura i la participació ciutadana, oferint activitats pensades per a totes les edats i interessos.
 

Arbúcies viurà aquest cap de setmana la tercera edició de la Revolta del vescomtat de Cabrera, una proposta de divulgació històrica que transformarà el Parc Mongé en un gran espai de recreació medieval. L’activitat tindrà lloc els dies 14 i 15 de març i permetrà als visitants acostar-se a la història del vescomtat a través d’escenes de la vida quotidiana, demostracions i activitats participatives.

Durant tot el cap de setmana, el parc acollirà l’Espai Medievàlia, un autèntic campament reial on soldats, cavallers i artesans mostraran com era la vida militar i quotidiana a l’edat mitjana. Amb la participació d’una trentena de recreadors, coordinats per la companyia de recreadors Alma Cubrae, el públic hi podrà veure la construcció de maquinària de setge, l’activitat de l’armeria i de la intendència, combats d’entrenament i el treball d’oficis especialitzats. També s’hi habilitarà una zona de jocs infantils i familiars amb propostes com les bitlles, el tir al papagai o activitats per vestir un cavaller i pintar escuts.

Entre els moments destacats del programa hi haurà L’arnès del cavaller, una demostració sobre com es vestia un cavaller medieval, així com el Pas d’armes, una recreació en què vuit cavallers lluiten per aconseguir l’espasa de virtut. El programa inclourà també l’activitat Els personatges del vescomtat de Cabrera, que permetrà descobrir qui eren figures històriques vinculades al territori, com Bernat II de Cabrera, Ermessenda de Montsoriu, Miquel Samsó —abat de Breda—, Jaume Ferrer de Blanes o Pere de Santantoni —notari d’Hostalric— i quin paper van tenir en la història del vescomtat. Aquestes tres recreacions es podran veure tant al llarg de dissabte com de diumenge. 

Una de les activitats singulars del cap de setmana serà el taller Alquímia d’olors, a càrrec de la perfumista Konstantina Simitzi, en què els participants podran crear el seu propi perfum inspirat en receptes medievals. El taller tindrà un cost de 3 euros i requereix inscripció prèvia al Museu Etnològic del Montseny – La Gabella.

El mateix dissabte, el museu acollirà també la xerrada-taller Músiques i històries dels trobadors medievals, a càrrec del musicòleg i intèrpret Antoni Madueño, que oferirà una aproximació al repertori musical i a l’univers cultural dels trobadors.

La programació de diumenge inclourà també la Marxa de cavallers, amb la participació de Bernat de Cabrera i els seus cavallers, així com dels gegantons Bernat Joan de Cabrera i Violant de Prades, de l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes, que posteriorment oferiran una actuació de dansa tradicional.

Totes les activitats es desenvoluparan a l’Espai Medievàlia del Parc Mongé, excepte el taller i la xerrada, que tindran lloc al Museu Etnològic del Montseny – Espai Cabrera.

En cas de pluja, l’activitat L’arnès del cavaller prevista per dissabte al matí es traslladaria a les 12 del migdia a l’Espai Cabrera del Museu, mentre que el Pas d’armes quedaria anul·lat. L’organització anirà informant de possibles canvis en funció de l’evolució de la previsió meteorològica.

Trobareu tot la informació de les jornades aquí
 

Aquest curs la Biblioteca municipal s’ha proposat reprendre les activitats literàries per a públic infantil. S’han ideat dos tipus d’iniciatives els Tallers literaris familiars i Lectures en joc. 

Tallers literaris familiars
Aquests tallers estan pensats per a nens i nenes de 4 a 7 anys que han de venir acompanyats d’un adult, ja que és important que les famílies s’impliquin en la lectura, sobretot, durant els primers anys de vida del nen perquè l’hàbit lector es crea també a través del vincle afectiu. És una estona que es dedica a fer una activitat junts i en la qual, malgrat no saber llegir del tot, es transmet vocabulari, interès per l’argument, lectura en imatges i sensibilització artística a través de les il·lustracions.

En aquestes sessions s’explicarà un conte i després es farà una activitat, que podrà ser una manualitat o un joc, al voltant dels temes de què tractava el conte. Després de cada sessió, cada família podrà emportar-se el llibre a casa per rellegir-lo o explicar-lo en família amb la resta de germans.

Aquests tallers seran conduïts per la Companyia Paper Arrugat i seran amb inscripció prèvia perquè només hi ha places per a 15 nens més l’acompanyant. 

Aquest curs, i com a prova pilot, s’han programat tres contes: 
4 de març: La princesa rebel, d’Anna Kemp
7 d’octubre: Hi ha un fantasma en aquesta casa, d’Oliver Jeffers
11 de novembre: El pop mascota, de Martin McKenna.

Lectures en joc
Aquests tallers estan pensats per a nens i nenes de 8 a 11 anys, i el seu funcionament s’assembla més a un club de lectura infantil. En aquest cas, caldrà inscriure’s a la Biblioteca i recollir el llibre un mes abans de la sessió. El llibre es comentarà la data acordada i es farà tots junts algun joc divertit, un experiment o una manualitat relacionada amb el llibre. 

Les dates programades són el 27 de març i el 15 de maig, i les places també són limitades.
Aquestes són activitats que no estan pensades per a un reforç lector, sinó per passar-ho bé llegint, tot i que de retruc sí que es reforça la lectura i l’hàbit.
 

Les biblioteques són un servei essencial en molts sentits. Potencien el coneixement i l’aprenentatge al llarg de la vida, ofereixen activitats culturals,  i fomenten la cohesió social. Són un servei gratuït per a la comunitat. 

A la Biblioteca d’Arbúcies, l’any 2025, es van atendre 13.062 persones, de les quals 6.525 eren adults i 6.537 infants. És evident, doncs, que la biblioteca ja no es concep com a servei exclusivament infantil perquè les dades ens diuen que adults i infants es reparteixen al 50 %.

De carnets de soci n’hi ha 3.913, comptats des del 2003, i de tots aquests, 780 són actius, és a dir, han estat utilitzats almenys una vegada el passat 2025. 

Els préstecs     
S'han deixat en préstec 12.832 documents, principalment llibres, i a més cal comptar amb el préstec interbibliotecari, és a dir, els llibres que es demanen a altres biblioteques o llibres que ens demanen a nosaltres. Aquesta última modalitat de préstec va en augment any rere any.Arbúcies ha sol·licitat 970 llibres i n’hem servit 1.571. 

Activitats i serveis    
S’ha procurat crear i contractar activitats per a totes les franges d’edat. Pels adults, l’activitat estrella des de fa 22 anys és el club de lectura amb 25 persones inscrites i llista d’espera. El 2025 es van fer vuit sessions i es va comptar com a convidades les escriptores Sílvia Soler i Enriqueta Hernández Farell. També es van presentar els dos llibres de l'arbucienca Clara Ribata- llada. 

Pels infants triomfen els tallers de manualitats i les hores del conte, que enguany se n'han fet 8 sessions amb 206 participants.

Escoles    
Tampoc han faltat les visites escolars amb infants de totes les edats. En aquestes s’ha explicat la normativa de la biblioteca, han visitat els espais i s'han explicat algun conte o llegenda popular.
Des de fa vuit anys la Biblioteca d’Arbúcies s’acull a un acord de col·laboració entre biblioteques escolars i biblioteca municipal subvencionat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona. En el marc d’aquest acord, al llarg del 2025 es va assessorar tant l’Escola Vedruna com l'Escola Dr. Carulla i es va elaborar un protocol de tractament de fons de la biblioteca escolar, que va ser aprovat pel claustre d'ambdues escoles, i que es refereix a l’esporga i tria de llibres procedents de donatius. 

Aquest és un balanç objectiu de la tasca educativa i social que la biblioteca duu a terme a Arbúcies. I és que cal entendre la biblioteca no tant com un espai amb silenci per fer els deures, sinó com un centre de recursos culturals i educatius per a la comunitat. Una biblioteca també és un espai viu i de relació social.
 

El Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, acollirà aquest divendres 19 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, la presentació del llibre Montsoriu, la construcció d’un gran castell feudal, una obra que recull els principals resultats de les tasques arqueològiques desenvolupades al castell de Montsoriu al llarg dels darrers 30 anys.

Editat pel Museu Etnològic del Montseny-Ajuntament d’Arbúcies, amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Selva i el Patronat del Castell de Montsoriu, el volum ofereix una visió exhaustiva i actualitzada del procés constructiu d’un dels conjunts fortificats més rellevants de la Catalunya medieval, símbol del poder militar dels vescomtes de Girona-Cabrera. Les intervencions arqueològiques portades a terme pel Museu han permès conèixer no només les diferents fases de construcció del castell al llarg de prop de 400 anys, sinó també la funcionalitat de la major part dels espais que conformen els diferents recintes i diversos elements significatius de la vida quotidiana que apropen el lector a les persones que hi van viure durant l’edat mitjana.

Paral·lelament, la incorporació de noves tecnologies aplicades a la recerca, com la fotogrametria, ha fet possible la generació de models virtuals que han esdevingut una eina clau tant per a la difusió del monument com per aprofundir en el coneixement d’aspectes rellevants de la seva arquitectura. Aquests recursos digitals permeten una lectura més clara de l’evolució del castell i dels seus sistemes defensius i els espais residencials.

Montsoriu, la construcció d’un gran castell feudal es presenta en una edició de gran format i tapa dura, amb una acurada edició gràfica que inclou una gran profusió de fotografies i una trentena d’imatges de recreació virtual. Aquest conjunt visual facilita la comprensió del procés constructiu i de l’evolució arquitectònica del castell, ajudant el lector a situar-se en els diferents moments històrics del monument i a entendre’n la complexitat i la magnitud.

La presentació del llibre al Museu Etnològic del Montseny vol esdevenir també un reconeixement a la tasca de recerca continuada desenvolupada al castell de Montsoriu i una oportunitat per apropar al públic els darrers avenços en el coneixement d’aquest patrimoni excepcional del Montseny i del país del nostre país.
 

El cap de setmana del 20 i 21 de setembre, l’escenari de les Naus Ayats serà el protagonista d’una nova proposta cultural en què artistes i públic compartiran un mateix espai, sense grans infraestructures de so ni de llums. Propostes per sentir i veure de ben a prop. Propostes a cau d’orella. 

Amb un aforament de 110 persones en aquesta primera edició, els assistents podran gaudir del concert del grup Soul of Sound, amb Mia Bàez, Jesús Torrent i Clara Ribatallada, que ens oferiran un concert amb les peces més icòniques del soul i el jazz el dissabte 20 de setembre a les 8 del vespre. I, l’endemà, el mag Pere Rafart portarà a Arbúcies l’espectacle El rei de la màgia. Serà diumenge 21 de setembre a les 7 de la tarda. 

Les entrades es posarana a la venda demà dimarts 2 de setembre a La Gabella i a sensecues.cat. Per al concert podeu comprar les localitats aquí i per a  l’espectacle de màgia aquí  
 

L'Associació d'Amics del Castell de Montsoriu (AACM) ha estat guardonada amb el premi Joaquim Codina i Vinyes per la seva tasca en la preservació del patrimoni mediambiental i paisatgístic del castell de Montsoriu. Va recollir el premi Joan Jordan, president de l'AACM i va fer la glossa de l'entitat Josep Manel Rueda, membre fundador de l'entitat i actualment investigador de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural.

El Premi Joaquim Codina i Vinyes l’atorga la Fundació Valvi a la persona o entitat que hagi
destacat i acrediti una trajectòria reconeguda en el camp de la preservació del patrimoni mediambiental i paisatgístic en el marc de les comarques gironines.

Associació d’amics del Castell de Montsoriu
L’Associació d’Amics del Castell de Montsoriu va néixer l’11 de març de 1992, impulsada pel Patronat del Museu Etnològic del Montseny i un grup de veïns d’Arbúcies, Breda i Sant Feliu de Buixalleu, preocupats per l’abandonament del castell. Amb el lema “Salvem Montsoriu”, van recollir més de 10.000 signatures i el suport de 200 entitats per exigir-ne la protecció.

Objectius assolits
1.    Salvaguarda i restauració: Des de 1993, s’han fet excavacions arqueològiques i 20 intervencions de restauració, culminant amb l’obertura al públic el 2011. Més de 200.000 visitants han descobert aquest llegat dels vescomtes de Girona-Cabrera.
2.    Creació del Patronat (1994): Integrat pels ajuntaments d’Arbúcies, Breda, Riells i Viabrea, Sant Feliu de Buixalleu, la Generalitat, la Diputació de Girona, i l’Associació. El Consell Comarcal de la Selva n’és el propietari des de 1998, gràcies a la donació de la família Ribot.
3.    Pas a mans públiques: La cessió oficial es va formalitzar el 15 de juliol de 1998, amb la presència del conseller de Cultura Joan M. Pujals.

Accions clau
• Campanya popular: Concursos fotogràfics, conferències, i les festes de Tardor i de Sant Pere (diumenge pròxim al 29 de juny), que atrauen nombroses persones anualment.
• Finançament: Basat en les quotes dels 200 socis (15 €/any), que cobreixen part de la participació en el Patronat.
Impacte
L’Associació ha estat clau per convertir Montsoriu en un referent de recuperació patrimonial a Catalunya, fent visible la importància de la col·laboració entre societat civil i institucions. Avui, el castell és símbol de com l’esforç col·lectiu pot preservar la identitat històrica per a les futures generacions.
 

L’alcaldessa d’Àger, Mireia Burgés i el regidor de cultura, David Guiu visiten el castell de Montsoriu i l’Espai Cabrera del Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies), acompanyats per una representant de la Fundació Arnau Mir de Tost d’Àger, per intercanviar punts de vista amb l’alcalde d’Arbúcies, Pere Garriga i el President del Patronat del castell de Montsoriu, Albert Sanz. Aquesta trobada ha servit de punt d’inici d’un projecte d’agermanament que treballen ambdós municipis i que ha de permetre reforçar el seu lligam històric, vinculat amb la nissaga dels vescomtes de Cabrera, i treballar per a la promoció d’uns entorns monumentals que relliguen aquest passat medieval i es projecten amb voluntat de ser elements claus en l’articulació d’un desenvolupament turístic i cultural.

Uns lligams històrics
Els vescomtes de Girona que al voltant de l’any 1000 tenien el castell de Montsoriu com a centre del seu poder, van anar ampliant dominis. Un fet clau d’aquestes primeres dècades del segle XI, va ser el casament de Ponç Guerau amb la filla d’Arnau Mir de Tost, Letgarda. El fill d’aquest matrimoni, Guerau II, va ser el primer de portar el títol de vescomte d’Àger i vescomte de Girona.
Aquest vincle entre les terres d’Àger i de Girona es reforçarà amb la figura de Guerau IV de Girona-Cabrera, quan es farà seu el comtat d’Urgell i el vincularà amb el vescomtat d’Àger, cedint-los als seu fill Ponç I d’Urgell.

El castell de Montsoriu
El Castell de Montsoriu, situat en el límit dels termes municipals d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva), s’alça al damunt d’un turó de 649 m, que forma part dels primers contraforts llevantins del massís del Montseny. La situació de Montsoriu li permet un domini visual d’una àmplia zona, que abasta des de la zona costanera i la depressió prelitoral fins al Montseny i les Guilleries.

Tot i que algunes restes del castell poden datar-se de la segona meitat del segle X, la primera cita documental de Montsoriu és de l’any 1002. El fill del vescomte de Girona, Amat, ja s’anomenava senyor de Montsoriu (Amatus Castro Surice). La filla d’Amat, Ermessenda, es casà al 1033 amb Guerau de Cabrera, originant així el llinatge vescomtal dels Girona-Cabrera. D’aquest castell roquer inicial construït al voltant de l’any 1000, en l’actualitat només queden en peus l’actual torre de l’homenatge, restes de la capella preromànica, i les traces d’alguns murs i paraments.

Al voltant de l’any 1200 el vell castell roquer fou ampliat amb la construcció d’un segon recinte murallat o pati d’armes, la torre de les Bruixes (situada al nord del turó) i tot un gran recinte emmurallat exterior, protegit per una torre central amb un fossat perimetral, Un conjunt de fortificacions, que configuraven un perímetre emmurallat de prop de 650 metres i que el cronista reial Bernat Desclot (a l’any 1285) va descriure com “un dels més bells e nobles del món”.

La darrera gran transformació va tenir lloc entre els anys 1347-1348 quan es dugueren a terme unes importants reformes arquitectòniques que transformaran Montsoriu en el gran castell- palau gòtic, cap i casal dels vescomtes de Cabrera. L’impulsor de les obres va ser en Bernat II Vescomte de Cabrera i de Bas (1298-1364), gran almirall i conseller del rei Pere III. En aquesta època es construeix el tercer recinte del castell, el recinte jussà i tot el perímetre emmurallat serà reforçat i sobre aixecat i totes les habitacions i sistemes defensiu reformats i millorats. Aquest serà un dels castells més poderosos de la Mediterrània i capaç de poder resistir un setge de gairebé dos anys. Montsoriu és la culminació de l’evolució de l’arquitectura dels castells catalans.

Aquest gran castell gòtic és el que els visitants poden descobrir, després de 30 anys d’intervencions arqueològiques dirigides pel Museu Etnològic del Montseny (Arbúcies) i d’importants obres de consolidació i restauració coordinades i impulsades pel Patronat del Castell de Montsoriu i el Consell Comarcal de La Selva (el seu propietari actual).

El castell col·legiata de Sant Pere d’Àger
El castell col·legiata de Sant Pere d’Àger, es troba al bell mig de la vall d’Àger (la Noguera). S’alça al cim d’un turó de 638 m, als vessants del qual creixé el poble d’Àger. La situació del castell col·legiata d’Àger li permet un domini visual de tota la vall i tots els accessos naturals a aquesta: pel nord el pas pel Montsec d’Àres, pel sud pel camí vell de Balaguer o camí romà, per l’est pel coll d’Orenga i la vall de la Noguera Pallaresa i per l’oest pel gual de Fet i la vall de la Noguera Ribagorçana.

Tot i que existeixen restes del segle X, les principals edificacions s’executaren a partir de l’any 1034, moment en què el comte d’Urgell Ermengol II, dit el Pelegrí ja ha dominat la vall, juntament amb els cavallers de la seva host, i fa donacions. El primer esment del terme del castell d’Àger és del 1038. La construcció del castell i la canònica d’Àger, i l’organització de tot el territori incorporat, resten a mans de la parella Arnau Mir de Tost i Arsenda, nobles de confiança dels comtes i, des del seu casament, entorn al 1033, al capdavant de les conquestes de Ponent com a vassalls també del comte de Barcelona i del rei d’Aragó. 

Del segle XI, resten parcialment dempeus la muralla que envolta el recinte, la planta baixa de la torre residencial (donjon), l’església de Sant Pere i la base de la torre de l’homenatge. Cal remarcar que totes aquestes construccions, però especialment l’església i la torre de l’homenatge, són monumentals: l’església romànica de Sant Pere, seu d’una canònica aquisgranesa primer i agustiana després. L’església va ser pintada a finals del segle XI: les pintures són atribuïdes al Mestre de Pedret i poden admirar-se avui dia al MNAC. La torre de l’homenatge, arriba als 20 metres de diàmetre; els murs que en resten tenen un gruix de gairebé 3 metres. Actualment es considera la torre més gran construïda en època comtal. 

Cap dels fills barons sobrevisqué Arnau Mir i Arsenda. L’herència del gran senyoriu construït per la parella, amb centre al castell d’Àger, anà als seus néts. Part dels béns, alous i drets que Arnau i Arsenda tenien al comtat de Pallars anà pel seu nét Arnau, fill de Valença i Ramon V de Pallars. La resta de la immensa fortuna l’heretà Guerau Ponç (Guerau I), fill de Letgarda i el vescomte de Girona, Ponç de Cabrera, els quals gestionaren el senyoriu mentre fou menor d’edat.

A Àger, Guerau Ponç i els seus descendents, continuaren dotant la canònica de Sant Pere, no sense alguns conflictes, i gràcies a això les obres del conjunt eclesial avançaren i es pogueren dur a terme durant els segles XII-XIII. 

La darrera gran modificació del recinte del castell canònica de Sant Pere d’Àger tingué lloc, però, ja sota el mecenatge del comte Pere d’Aragó, del casal de Barcelona, el qual promogué a finals del XIV la transformació del claustre romànic, en un de gòtic internacional de gran qualitat, que encara es pot admirar en gran part. 

L’any 2011 acabà la intervenció més important duta a terme al castell-col.legiata de Sant Pere d’Àger, que implicà la coberta de l’església, la reconstrucció del pis de la planta principal i de la cripta de saló, així com els accessos a aquesta i part del teulat del claustre gòtic. 

La ruta dels Cabrera
El Consell Comarcal de la Selva impulsa des de fa 8 anys el projecte “Vescomtat de Cabrera, la força d’un territori”. Aquesta iniciativa te per objectiu posar en valor el patrimoni material i immaterial del vescomtat de Cabrera per així generar una proposta conjunta potent i atraure nous públics culturals i turístics als municipis participants, a través de la promoció de l’activitat cultural i econòmica entorn dels recursos vinculats al vescomtat.

El projecte s’estructura al voltant de tot el llegat patrimonial dels Cabrera i del relat històric d’aquest territori. Hi ha cinc rutes de senderisme i 41 elements patrimonials senyalitzats en els diferents municipis permeten descobrir l’empremta, el ric llegat patrimonial i les moltes històries vinculades a una de les nissagues més poderoses de la Catalunya medieval. Actualment en formen part 20 municipis de les comarques de La Selva, Maresme, Vallès Oriental i Osona i altres municipis estudien la seva integració en el projecte.
 

Masia Mariona, seu de l’oficina del Parc Natural del Montseny,  amb la presència de representants institucionals de les Diputacions de Girona i Barcelona i del Parc Natural del Montseny, i coincidint amb l’aniversari de la declaració del Montseny com a Reserva de la Biosfera, ara fa 47 anys, va acollir l’acte de lliurament de les acreditacions de la marca “Montseny, Reserva de la Biosfera” a 13 entitats i empreses montsenyenques acreditades prèviament amb la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS).

El Parc Natural està acreditat amb la CETS des del 2011 i a partir del 2014, 13 empreses i entitats del Parc Natural han obtingut aquest reconeixement europeu, entre elles el Museu Etnològic del Montseny, destacant el seu compromís en la millora i el desenvolupament d’un model turístic d’acord amb la conservació del patrimoni cultural, les necessitats del medi ambient i també dels residents i empreses locals.

La Carta Europea de Turisme Sostenible és un reconeixement d'abast europeu,  que garanteix un ús turístic compatible amb la conservació del territori, minimitzant els impactes negatius i contribuint al desenvolupament econòmic local.

Montseny Reserva de la Biosfera des de 1978 
Les reserves de la biosfera són zones de referència reconegudes per la UNESCO i representen models territorials de gestió integrada, participativa i sostenible del patrimoni i dels recursos naturals, on la preservació de la biodiversitat és indestriable d’un desenvolupament ambientalment sostenible que millori el benestar de la població. En aquest sentit, la implicació i participació de la comunitat local resulta indispensable i irreemplaçable. 

El 28 d’abril de 1978, la UNESCO va declarar la Reserva de la Biosfera del Montseny. Aquest reconeixement va ser propiciat per les característiques singulars del territori, tant les característiques ecològiques, culturals, com les activitats econòmiques tradicionals que s’hi desenvolupen.

La Reserva de la Biosfera del Montseny comprèn 18 municipis de les demarcacions de Girona i Barcelona, entre ells Arbúcies. Actualment a Catalunya, disposen d’aquest important reconeixement internacional 3 territoris: El Montseny (1978), les Terres de l’Ebre (2013) i la Vall d’Aran (2024).

La Setmana Cultural de Sant Jordi ha tornat a omplir els carrers i equipaments d’Arbúcies amb activitats per a tots els públics, combinant cultura, música, literatura i tradició. Durant sis dies, la vila ha acollit una programació variada i participativa que ha despertat l’interès de centenars de veïns i veïnes.

La setmana s’iniciava amb la presentació del llibre Gegants del Montseny, de Mariano Pagès, i va continuar amb una jornada de Sant Jordi plena de parades de llibres i roses, jocs tradicionals de fusta i una gran participació en el joc d’escapada La llegenda perduda de Sant Jordi. A la tarda, la plaça de la Vila es va omplir de gom a gom per gaudir de l’audició de sardanes amb la Cobla Foment del Montgrí, en un dels actes més concorreguts de la jornada.

La programació ha inclòs també l’hora del conte amb titelles per als més petits a la Biblioteca, la presentació del llibre Sense pietat, de Tura Soler i Jordi Grau, i el monòleg teatral Pompeu Fabra: jugada mestra!, que va captivar el públic de la Llar de Jubilats. L’espectacle familiar El professor Bromera va portar titelles i bombolles a les Naus Ayats i diumenge al matí la ruta 12 dones, 13 bruixes va permetre descobrir el patrimoni etnobotànic del Passeig de la Riera.

El diumenge a la tarda va tenir lloc el concert de la violinista Roser Loscos i la pianista Laura Andrés, amb un emotiu tribut a Ed Sheeran. El teatre de Cal Xic es va omplir de públic per gaudir d’una proposta elegant i emocionant que va captivar amb peces com Perfect, Photograph o Shape of You, i que va posar un brillant colofó a una setmana cultural plena d’activitat i complicitat ciutadana.

A banda de totes aquestes activitats, des de la Regidoria de Cultura també es va oferir dues propostes als centres educatius del municipi. Per un costat, a l’Institut Montsoriu es va fer una nova edició de Patis Artístics amb el malabarista Aram Sempervirens i, per l’altre, les escoles Dr, Carulla i Vedruna van poder gaudir de l’espectacle Els viatges de la guitarra a les Naus Ayats.